Pobla de Benifassà

El municipi de la Pobla de Benifassà constitueix el cor de la comarca coneguda com Tinença de Benifassà, completament inclòs dins l’àrea d’ordenament del parc natural homònim. Es tracta a més del municipi més al nord de la Comunitat Valenciana i, amb menys de 2 habitants/ km2, és un dels menys poblats. Tot això ens remet a uns dels municipis de muntanya més espectaculars de la Comunitat, compost de diversos pobles i aldees.

A més de 1.000 m d’altitud trobem el poble del Boixar. La seva orientació, típica dels pobles de muntanya, ofereix vistes úniques dels cims i dels petits camps de conreu envoltats per interminables murs de pedra seca. El nom de la vila ve dels boscos de boix que proporcionaven una fusta dura i de qualitat amb la qual es fabricaven bastons i eines de camp.

Més amunt del Boixar hi ha el poblat de Fredes (1.090 m), a tocar del límit amb Aragó i Catalunya, on s’ubica el cim més alt de la Tinença de Benifassà, el llegendari Tossal de rei (1.356 m). El primer cap de setmana d’octubre se celebra una festa en la qual es visualitza la unió entre els tres pobles -antigament, els tres regnes- que conflueixen en aquest punt: la Pobla de Benifassà (Castelló), la Sénia (Catalunya) i Vall-de-roures (Aragó). Encara més alta que Fredes hi ha la petita i pintoresca aldea del Coratxà (1.329 m), envoltada completament per muntanyes.

La carretera que baixa des de Fredes i el Boixar cap a la Sénia i el pantà d’Ulldecona és una de les més belles rutes de Maestrat-Els Ports, amb vistes espectaculars a la vall on se situen el Ballestar i el Monestir de Santa Maria de Benifassà. En els dies més clars des d’aquesta ruta es pot veure Mallorca a la llunyania. Aquesta carretera travessa pinedes i carrascars on se solen veure cabres salvatges, cabirols, voltors comuns i, fins i tot, algun dels trencalossos alliberats recentment a la regió.

El Ballestar és un petit poblat que ha estat restaurat en els darrers anys que serveix d’exponent de l’arquitectura popular de la comarca amb els seus carrers empedrats, les seves façanes amb portals de mig punt combinades amb ornaments artesanals en fusta i forja de portes i balcons. La seva església romànica és l’edificació més notable, amb la figura en pedra d’un cavaller cistercenc en la seva façana. Aquesta pedania alberga la seu i centre d’informació del Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

En la mateixa vall destaca el Monestir de Santa Maria de Benifassà, el primer convent cristià en terres valencianes que fou fundat el 1233 per Jaume I. En aquest monestir, que actualment ocupen les monges de clausura de l’Orde de la Cartoixa de Sant Bru, s’aprecien diferents estils arquitectònics com el romànic de la porta d’entrada o el gòtic de l’absis. Aquest monestir va servir com a centre senyorial sobre els pobles i masos de la comarca de la Tinença de Benifassà. Es pot visitar els dijous, de 13 a 15 h.

El municipi de la Pobla compta amb una extensa xarxa de senders especialment marcats i preparats perquè els caminants i els aficionats al BTT puguin gaudir del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Entre aquests senders destaca el GR-7 que connecta els Ports de Tortosa amb Beseit, Boixar i el poble de Vallibona. A aquest sender de gran recorregut s’hi sumen altres de menors com el Camí dels 7 Pobles, el pantà d’Ulldecona i el sender que des d’aquest municipi permet arribar a la fageda més meridional de la península Ibèrica, situda al Parc Natural dels Ports, a Catalunya. Dins d’aquest municipi es troben les pintures rupestres de la cova dels Rossegadors, visitables al costat de la presa de l’embassament d’Ulldecona.

Castell de Cabres

Situat a 1.137 m d’altitud, Castell de Cabres fa de porta d’entrada a la Tinença de Benifassà des de Morella. Es tracta d’un dels municipis més petits de la Comunitat Valenciana. En la seva Plaça Major es troben les dues edificacions més destacades de la vila. La primera, és l’església de Sant Llorenç, amb pintures barroques de el segle XVIII i amb trets arquitectònics que la fan única a la regió. L’altra és la Font de la Vila, que amb els seus arcs d’inspiració romànica subministra aigua als veïns des de l’edat mitjana.

Sobre el turó que presideix el poble queden les restes d’un castell catalogat com a Bé d’Interès Cultural que recorda una època d’esplendor en el passat. En el terme municipal, a uns 5 km de la vila, es troba l’església de Sant Cristòfol que data del segle XVI. Encara que està en runes a causa d’un incendi en 1936, mereix ser visitada per la seva arquitectura i per les seves increïbles vistes als frondosos pinars de Castell de Cabres i Herbers.

El barranc de la Solana és un dels paisatges més destacats d’aquest municipi; connecta amb la població veïna d’Herbers mitjançant el riu, en un itinerari mil·lenari en el qual destaca l’exuberant vegetació, les mines abandonades i el molí de la Rambleta. Un altre dels aspectes naturals de Castell de Cabres a destacar és el Bovalar: una microreserva de flora, situada a la part baixa de la vila que conté elements botànics de rellevància i ofereix fresques passejades per un bosc de roures i pins.

Bel

Bel és una pedania del municipi de Rossell que va ser annexionat a aquesta població el 1971. D’origen islàmic, aquest petit poble de la Tinença, conquerit per Jaume I, va estar durant molt de temps sota el domini del Monestir de Benifassà, al qual havien de pagar dos terços el delme de totes les collites i bestiar. Bel és una altra excel·lent mostra de poblat de muntanya ben conservat, que mantè la mateixa fisonomia que tenia en plena època medieval. La portada de l’ església és un dels exemples més notables del romànic a la comarca. El poble vist des de lluny té l’aparença d’un tren de vapor, on el campanar d’aquesta església fa de xemeneia. Del seu castell, que apareix nomenat en documents de l’any 1233, sols queden runes.

El poble té vistes espectaculars a les muntanyes de la Tinença i compta amb un sender que connecta amb el GR-7 per caminar cap a Boixar en direcció nord o cap a Vallibona en direcció sud.

Vallibona

Vallibona està situada a la vora del riu Cervol, en una vall encaixonada entre serres. Aquest bonic poble està situat entre les muntanyes de la Tinença de Benifassà i Els Ports de Morella, i la seva ubicació al costat de riu, envoltat de muntanyes li atorga un especial encant escènic. El seu interior està ple de carrers costeruts i estrets que baixen cap al riu, amb cases històriques en molt bon estat. Entre el seu patrimoni destaca l’església de l’Assumpció, amb un bonic campanar mudèjar. En el seu terme municipal hi ha les ermites de Santa Àgueda (situada a 1.175 metres d’altura i considerada com un dels millors exponents de l’estil romànic de reconquesta) i la de Sant Domènec, situada a 12 km de Vallibona en direcció a Rossell, la qual està actualment habilitada com a hostal.

Entre les seves festes populars destaca la clàssica Santantonada de finals de gener i la rogativa a Pena-roja de Tastavins. Aquest romiatge es realitza cada set anys, des de 1347. Les dues carreteres que porten a Vallibona, tant des de Rosell com des de Morella, es troben entre les més espectaculars de tota la regió de Maestrat-Els Ports, i donen accés a Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Igualment es pot arribar  al poble caminant a través de les muntanyes mitjançant les variants del GR-7 que connecten amb Morella i El Boixar i el GR-331 que va cap al bonic Santuari de Vallivana, passant per una de les rouredes més ben conservades de la Comunitat Valenciana, a més de donar accés a l’emblemàtic pic del Turmell.