Molinos
Molinos se situa en el límit nord-oest de Maestrat-Els Ports, porta d’entrada des del Baix Aragó cap als abruptes paisatges i pobles recòndits que pugen des d’Exulv (Ejulve) cap a Villarluengo, envoltant el riu Guadalop. El poble pròpiament dit està situat al voltant d’un rierol escarpat conegut com el barranc de Sant Nicolau. Els seus carrers costeruts i estrets mantenen la personalitat d’un poble medieval, a la qual cosa s’hi suma el fet que el poble compti amb fins a set petits ponts que connecten banda i banda del barranc.
La vila té dues places adjuntes. Una se situa al lateral de l’església, de planta quadrada, porticada en dos dels seus costats, a la qual obre una arquitectura civil de gran bellesa. L’altra plaça és davant de la portada de la parròquia, al costat de l’ajuntament i del torreó medieval amb dos laterals porticats d’una interessant arquitectura civil. La seva església parroquial és una de les millors mostres del gòtic de Terol del segle XV i està considerada com a Bé d’Interès Cultural. Pel que fa a les festivitats, el 24 de juny se celebren a la plaça les “mojadinas” en honor a Sant Joan.
Les Grutes de Cristall, declarades Monument Natural són probablement el principal atractiu del municipi. Dotades d’un centre de visitants, aquestes estructures geològiques estan compostes per una xarxa de sales i galeries subterrànies molt peculiars per la seva gran varietat de formacions de precipitats de carbonats. El sender GR-8 passa per Molinos, entre el poble de l’Algecira i Exulv. El poble acull la seu del Geoparc i Parc Cultural del Maestrat.
Castellot
Amb el castell templer presidint sobre la roca, Castellot rememora el seu ric passat medieval. El seu casc urbà, en el que hi destaquen multitud d’edificacions com l’església de Sant Miquel o la torre-presó dels comanadors (actual Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple), compta amb un ric conjunt arquitectònic considerat Bé d’Interès Cultural. Castellot combina arquitectura i fauna sense sortir del poble. Des del seu castell es pot gaudir del vol dels voltors comuns que, de vegades, passen molt a prop, fins i tot per sota de l’alçada de la pròpia construcció. De la mateixa manera, les cabres salvatges són molt habituals i fàcils de veure a la part alta de la vila.
Castellot celebra algunes de les festivitats més pintoresques del Maestrat de Terol, com la Romeria a l’ermita del Llovedor, celebrada des del segle XV, en la qual homes i dones van en dies diferents a demanar a la Verge l’arribada de les pluges i l’excel·lència de les collites. A principis de novembre té lloc Castellot Vila Templera, una recreació històrica templera, amb mercat medieval i pujada nocturna amb torxes al castell on es representa la capitulació d’aquesta fortalesa.
Sortint de la vila cap al nord, just en travessar el túnel foradat en una impressionant paret rocosa, ens trobem amb l’Ermita del Llovedor, una construcció enclavada a la roca i en perfecta sintonia amb l’abrupta geologia de l’indret. Dins del seu extens terme municipal (el més gran del Maestrat de Terol), Castellot compta amb increïbles valors naturals com el Pont de Fonseca, una toba excavada a la roca pel riu, declarat Monument Natural, on l’aigua, les roques i la vegetació componen un increïble paisatge.
Aliaga
Aquest poble enclavat en un singular paratge de roca, se situa a la desembocadura del riu de la Val, afluent del Guadalop, envoltat de turons i muntanyes on els estrats calcaris de més de 200 milions d’anys són testimoni de com es va originar el relleu d’aquesta comarca.
Aliaga està presidida per un castell del segle XII. A causa del pas del temps i a un bombardeig el 1840 durant les guerres carlines, només hi han resistit el cinturó del mig, vuit torres circulars de la muralla i una torre sentinella. Però aquesta localitat té altres grans atractius arquitectònics com l’església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XVII) o el santuari de la Mare de Déu de la Zarza, lleugerament allunyat, situat a la vora d’un pont romà-medieval sobre el riu Guadalop. Aquest temple barroc destaca per la seva exquisida decoració interior.
L’orografia d’aquest municipi té racons privilegiats que mostren gran quantitat de capritxoses formacions geològiques de gran valor. És per això que les seves rutes, incloses dins el Geoparc del Maestrat, amb un itinerari científic i un altre de turístic són una molt bona oportunitat per aprendre en plena natura sobre la història geològica del nostre planeta.
Pitarc
El principal atractiu de la vila de Pitarc rau en la seva ubicació privilegiada entre el riu homònim i el vessant de la muntanya de Peñarrubia. S’accedeix a Pitarc a través d’un túnel travessat per una estreta carretera connectada amb la Silent Route. Aquest pintoresc poble compta amb carrers amb curioses solucions arquitectòniques ideades per resoldre el seu establiment sobre un accidentat terreny. S’hi poden veure bells exemples d’arquitectura popular en tova, tàpia i fusta. La construcció més destacada és l’església neoclàssica de Santa Maria la Major.
Més enllà de la vila, el que fa especialment famós a Pitarc és el camí que porta al Monument Natural del Naixement del Riu Pitarque. Es tracta d’un bonic i senzill sender de 5 km de longitud que voreja el riu sota les muntanyes on hi viu una important colònia de voltors, i passa pel costat de l’ermita de la Verge de la Penya. A la fi del recorregut s’arriba a un gran abric rocós anomenat naixement del Riu Pitarque, on flueix l’aigua de nombroses cavitats de diferents mides i formes, formant un espai de gran bellesa. Aquest mateix sender s’uneix amb el GR-8, que connecta Pitarc amb Villarluengo en una ruta que ens endinsa en paratges de muntanya de singular bellesa.
Villarluengo
Villarluengo és un petit poble situat sobre un escarpat promontori de roca, amb les seves façanes que es confonen amb el barranc que cau de manera abrupta cap al riu Cañada. Es tracta d’un dels llocs de pas obligatori de la Silent Route (A-1702), que connecta un port de muntanya envoltat d’ambients oberts des de Cantavella amb una dramàtica baixada a la vall del riu Pitarque, en un dels trams de carretera més espectaculars de Maestrat-Els Ports.
Villarluengo té un bell casc històric amb una església neoclàssica que amb les seves tres naus i les seves dos inconfusibles torres, domina sobre les altres construccions. A aquesta, s’hi suma l’Ajuntament del segle XVI. El seu entorn inclou excel·lents exemples de masies fortificades, com la de la Torre, i el Balcó dels Forasters, que tal com el seu nom indica és un excel·lent mirador per gaudir dels paisatges d’aquesta bella localitat. El poble també és part del sender GR-8 , en el punt intermedi entre Exulv i Pitarc.
Montoro de Mezquita
Montoro de Mezquita és una petita pedania del municipi de Villarluengo situada al cor del Maestrat de Terol, sobre la Silent Route. La natura ha estat molt generosa amb aquesta localitat i li ha regalat els Òrgans de Montoro, una increïble formació rocosa considerada un dels Monument Naturals d’Aragó, així com altres enclavaments naturals menys coneguts però no menys bells, com l’Estret de Valloré, on les seves passarel·les de fusta ens internen en una abrupta vall esculpida pel riu Guadalop. Des del propi poble és normal veure no només els típics voltors comuns, sinó també cabres salvatges.
L’arqueologia també forma part important dels tresors de Montoro de Mezquita, gràcies a les pintures rupestres del Cantalar que comprenen deu motius pictòrics: tres zoomorfs de gran naturalisme i, al menys, dos d’antropomorfs, un dels quals ha estat definit com un arquer propi del cicle llevantí clàssic.
Una celebració destaca sobre les altres a Montoro de Mezquita: a l’ermita de Sant Pere de la Roqueta, situada en un paratge increïble a la muntanya, cada any acudeixen en romeria els habitants dels pobles de Villarluengo, Pitarc i Montoro per rememorar les rogatives que van començar l’any 1353 per posar fi a set anys de grans sequeres a la comarca.
L’Anglesola
L’Anglesola (Iglesuela del Cid) és el primer poble del Maestrat de Terol entrant des de València a través de Vilafranca (Castelló). Tant la seva ubicació com la seva bellesa la converteixen en parada obligatòria per a qui recorri la ruta que connecta el Maestrat de Castelló amb el de Terol. El poble està situat al voltant d’una petita vall coberta d’horts. Caminant pel seu casc antic vurem boniques edificacions que van des de l’edat mitjana fins al segle XVIII. Les Cases Guijarro i Aliaga segueixen la tradició dels palaus aragonesos pel seu cadirat, galeria d’arquets i grans ràfecs tallats en fusta. El Palau Matutano-Daudén mostra una rica decoració rococó que inclou un dels millors exemples de escala imperial d’Aragó. La Plaça Major compta amb una església renaixentista combinada amb les arcades gòtiques de l’Ajuntament adornat amb un sostre de tipus mudèjar. El poble està ple de magnífiques mostres de forja, escuts i detalls de cadirat, així com dels característics mosaics realitzats amb còdols de riu, testimonis dels temps de bonança econòmica de la vella Anglesola.
Una de les millors formes per conèixer el seu entorn natural és recorrent els senders ben marcats que la connecten amb Cantavella, la Cuba o Vilafranca. En aquests senders, l’obra humana dels murs i cabanes de pedra seca es fon amb zones d’espectaculars barrancs coberts de boscos. L’anglesola era pas obligat de les rutes transhumants que unien les pastures de les muntanyes de Terol amb la costa. Aquest pas segueix viu, principalment amb bestiar boví que continua passant pel mig de la vila.
Cantavella
A una altitud de 1.300 metres sobre el nivell de la mar, assentada sobre un escarpat penyal calcari que li confereix una espectacular i inconfusible silueta, Cantavella es presenta com el punt neuràlgic del Maestrat de Terol. La combinació d’un casc antic ben conservat i de la seva espectacular ubicació mirant al riu que li dóna nom, justifica que hagi estat inclosa entre els Pobles Més Bonics d’Espanya. El casc d’aquesta vila, catalogada com a Conjunt Històric Artístic pel seu interès monumental i pel seu ric passat històric, conté innombrables mostres arquitectòniques i artístiques com l’Ajuntament o l’Església de l’Assumpció, situada a la Plaça Major. Amb els seus tres pòrtics d’entrada, aquesta església és de les més destacades de tota la regió.
Cantavella traspua història, havent estat governada per Templers, Sanjuanistas i Carlistes. Especialment aquests últims van donar especial transcendència a la localitat durant la Primera Guerra Carlina convertint-la en la Comandància General del Maestrat del General Cabrera, sobrenomenat el Tigre del Maestrat. Com a capital comarcal sempre va ser lloc de trobada dels pobles del Maestrat de Terol, des de l’edat mitjana celebra les tradicionals fires comercials i ramaderes comarcals.
A l’entorn de la localitat, nombrosos senders porten a llocs tan sorprenents com el mirador de la Tarayuela, la font de la Faldrija o les ribes del riu Cantavella. Aquest poble serveix com a límit sud de la Silent Route (A-1702), una bella carretera panoràmica que travessa el sector occidental de Maestrat-Els Ports. Igualment és una de les parades obligades del GR-8 entre Mirambell i Fortanet.
Mirambell
Mirambell és potser el poble més ben conservat de tot el Maestrat-Els Ports, per la qual cosa no sorprèn que estigui inclòs en el llistat de Pobles Més Bonics d’Espanya. Aquesta petita població completament emmurallada, amaga en el seu interior un nucli urbà que ens fa viatjar a l’edat mitjana. En els seus carrers, replets de joies arquitectòniques entre les quals destaquen les belles gelosies del Portal de les Monges, amb unes figures geomètriques que s’han convertit en la imatge turística de Mirambell. Cal ressaltar també el convent de les Agustines (al que pertanyen les gelosies i la torre circular que presideix la muralla), l’església de Santa Margarida, la Llotja, l’Ajuntament renaixentista i els palaus renaixentistes Casa Aliaga i Casa Castellot.
Tot aquest conjunt arquitectònic, que va pertànyer a l’Orde Militar de Sant Joan, va ser mereixedor del Premi Europa Nostra el 1982, el més prestigiós guardó a projectes en defensa del patrimoni cultural europeu. Mirambell es va convertir a més en escenari de novel·les de Pío Baroja i de diverses pel·lícules que van voler aprofitar aquests increïbles escenaris. Pel que fa a les celebracions festives de Mirambell, cal destacar la representació de les Sanantonades, una obra teatral que té com a argument la vida de Sant Antón i que es realitza en anys alterns el dia 17 de gener. Gràcies al sender GR-8 que passa per Mirambell, podem caminar fins a la veïna localitat de Cantavella, si anem cap a l’oest, o a la població de Tronxó, si caminem cap al nord.
Tronxó
Tronxó és un petit poble del Maestrat de Terol del qual el conjunt històric està catalogat com a Bé d’Interès Cultural. Aquesta població és coneguda històricament pels seus famosos formatges, que fins i tot van arribar a ser citats en El Quixot.
A diferència d’altres pobles del Maestrat, a Tronxó, l’arquitectura i el patrimoni religiós van escapar dels efectes de la Guerra Civil. Això permet que conservi el seu arxiu municipal i parroquial, a més d’edificacions singulars, com l’església parroquial del 1600 o l’ajuntament de segle XVI. Palaus com el del Marquès de Valdeolivo, les presons gòtiques o fonts i safareigs, junt a una sèrie d’ermites associades al culte en les masies, formen part important del gran conjunt arquitectònic que atresora aquesta població.
Per mantenir i fomentar el formatge com a senyal d’identitat, aquesta localitat va construir el Centre d’Interpretació del Formatge de Tronchón, que mostra al visitant el procés d’elaboració dels seus famosos formatges, al costat d’una interessant secció que detalla la fabricació de barrets de pèl de conill.
El poble de Tronxó forma part de el GR-8; des d’aquí, podem continuar cap al sud fins al proper poble de Mirambell, o cap Bordó en cas de caminar cap al nord.