Beseit
Beseit és un dels pobles més visitats de la comarca del Matarranya, així com de tota la regió de Maestrazgo-Els Ports pel seu encant natural i arquitectònic. El casc urbà està emplaçat a l’abric d’un petit turó a la capçalera de la vall del riu Matarranya, als contraforts occidentals dels Ports. La seva vall fèrtil és una zona agrícola tradicional d’horta disposada en bancals i regada per sèquies que canalitzen l’aigua del riu.
Aquest poble té una gran tradició paperera que es remunta a el segle XV i va arribar a mantenir fins a nou fàbriques papereres a principis del segle XIX. Els beseitans s’enorgulleixen d’haver servit paper per als gravats del pintor Goya i d’haver produït paper moneda per a l’Estat. El seu casc urbà està declarat Bé d’Interès Cultural i Conjunt Històric-Artístic. El poble convida a passejar i a admirar les arcades de la llotja de l’Ajuntament, a observar tranquil·lament com flueix l’aigua del riu per la cascada que hi ha sota el pont de pedra de segle XVI i a travessar els ben conservats sis portals fets amb carreus o pedres de cadirat que tancaven antigament l’emmurallament de la vila. Beseit ha sofert nombroses conteses per la seva posició estratègica i pel seu caràcter limítrof. La guerra de successió, la d’independència dels francesos i les guerres carlines han marcat el passat bèl·lic d’aquest municipi.
El seu major atractiu és en el seu entorn natural per la bellesa dels seus paisatges, per la seva nodrida biodiversitat i per les grans possibilitats d’oci a l’aire lliure. Destaca especialment el paratge natural del Parrissal, amb un recorregut de passarel·les de fusta i un sender que transcorre pel naixement del riu Matarranya entre frondosos boscos sobrevolats pels voltors. Altres atractius són la Pesquera, una vall amb nombrosos tolls d’aigües cristal·lines de color verd turquesa, l’embassament de Pena, un petit llac artificial envoltat de boscos de pi, i el GR-8 que travessa tota la província de Terol i s’endinsa cap als Ports.
Vall-de-roures
Vall-de-roures és una bella vila medieval, capital de la comarca del Matarranya. La seva monumentalitat i arquitectura fan que s’hagi considerat un dels Pobles Més Bonics d’Espanya. En el seu antic nucli urbà, catalogat com a Conjunt Històric Artístic, destaca el castell-palau que s’encimbella a la part alta del municipi des del segle XII. Al costat d’aquest, s’erigeix l’església parroquial de Santa Maria la Major, d’estil gòtic llevantí aragonès i amb un singular campanar en forma de torreó defensiu, molt característic i coronat per merlets. Aquesta església compta amb una inconfusible rosassa gòtica de grans dimensions a la façana principal, que es pot apreciar des de la llunyania.
El barri antic d’aquesta localitat, situat als peus del castell, és un conjunt de carrerons estrets plens de racons carregats d’històries, llegendes i de cultura rural. Dins d’aquest entorn històric únic destaca el conjunt urbà compost pel formidable edifici de la Casa Consistorial del segle XVI d’estil renaixentista, la plaça d’Espanya, l’edifici de la Fonda, el robust i majestuós portal defensiu de Sant Roque, i el pont de pedra del segle XIV. Aquesta unitat arquitectònica confereix al municipi de Vall-de-roures una estètica medieval digna d’admirar, recórrer i contemplar plàcidament, sempre a la vora del riu Matarranya.
El paisatge de l’entorn de Vall-de-roures és un mosaic de campanya mediterrània, amb turons i petites valls entremesclades per bosquets de pi i alzines. Els camps agrícoles són de cereal, oliveres centenàries i ametllers. Gràcies a aquest paisatge mediterrani tradicional la comarca del Matarranya és coneguda popularment com “La Toscana Espanyola”. La via verda de la Val Zafán és una bona manera de conèixer aquest entorn tradicional de Vall-de-roures.
Fondespatla
Fondespatla és un petit municipi de la comarca del Matarranya amb diversos edificis remarcables. Les vistes de la vila des de la llunyania es distingeixen per la presència d’un torreó de vigilància de segle XV anomenat “La Torreta”. Va ser la principal torre defensiva d’una vila medieval que va estar envoltada per un llarg recinte emmurallat que protegia la població, utilitzat en el segle XIX com a presó. Una mica més avall i travessant carrerons estrets es troba la Casa de la Vila de segle XVI, declarada com a Bé d’Interès Cultural. També a la plaça i amb una imponent façana, hi ha la Casa dels Belsas d’estil renaixentista de tres plantes i amb una galeria d’arcs aragonesos rematada amb ràfec.
L’església del Salvador acull un dels pocs òrgans de el segle XVII que encara es conserven. Aquest òrgan, fabricat amb fustes nobles, és utilitzat tots els anys en concerts de música que són esperats amb entusiasme per la gent de la comarca. En una petita parcel·la situada al costat l’església, s’ha recreat un cementiri medieval compost de vint esteles discoïdals. Es tracta d’un conjunt de làpides de pedra arrodonida amb peu trapezoïdal i amb talles de creus, corones, mitres o insígnies de rang arquebisbal i representacions florals. Constitueix un dels conjunts més complets d’aquest tipus de senyalització funerària conservats a l’Aragó. Per Fondespatla travessa el sender de gran recorregut GR-8 que connecta amb les localitats de Beseit i Pena-roja de Tastavins per després travessar el Maestrat de Terol.
Pena-roja de Tastavins
Pena-roja de Tastavins és una vila de la comarca de Matarranya situada a la vall del riu Tastavins, al costat de les pintoresques i singulars Roques del Masmut. El poble està situat dominant un turó als peus del massís dels Ports de Beseit. A la part alta de la vila hi havia un castell del qual només queden les restes danyades per guerres passades. L’església de Santa Maria la Major, vista altiva des de la llunyania, és un temple renaixentista tardà de segle XVIII, de la qual destaquen la seva façana i la torre del campanar d’estil barroc. Hi ha una presó medieval a la casa consistorial que data de segle XVI. Aquesta es compon de tres estànces, una de les quals va servir d’habitatge al carceller, i encara es conserva algun “grafit” fet pels presos històrics, així com alguna de les argolles que empraven els carcellers per retenir-los.
El conjunt arquitectònic més ressenyable d’aquest municipi és el llegendari Santuari de la Mare de Déu de la Font a escassos dos quilòmetres del casc urbà. És un conjunt de notable bellesa que alberga dues ermites i una font de quinze canelles de la qual raja aigua fresca provinent de les muntanyes. Aquest monument data del XIV i és d’estil gòtic-mudèjar. L’art mudèjar és un estil arquitectònic propi de Terol declarat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Durant la visita a aquest recinte observarem la fusteria d’estil mudèjar aragonesa del sostre de fusta, decorada amb motius heràldics, rostres humans i creus de l’Orde de Calatrava.
Cada set anys se celebra la Rogativa de Vallibona. És una popular romeria de retrobament que recorda quan uns homes de Vallibona, a la veïna província de Castelló, van emprendre la marxa a Pena-roja de Tastavins després de sobreviure a una epidèmia de pesta a l’any 1347. L’objectiu d’aquell viatge era buscar dones amb les que contraure matrimoni i poder així revitalitzar el seu poble.
En les muntanyes properes a Pena-roja s’aixequen les famoses Roques del Masmut, un dels massissos rocosos més emblemàtics de Maestrat-Ports, especialment apreciat pels escaladors. Nombroses vies recorren les seves escarpades parets, una delícia per als practicants d’aquesta disciplina. El poble també és travessat pel sender de llarg recorregut GR-8, des del qual podrem admirar des de la llunyania la posició elevada de casc urbà, típica de poble de muntanya del Matarranya.