Natura

Maestrat-Els Ports destaca per tenir alguns dels paisatges naturals més extensos i millor conservats del Mediterrani espanyol

A més d’uns notables valors culturals fruit de mil·lennis d’història, la regió de Maestrat-Els Ports destaca per tenir alguns dels paisatges naturals més extensos i millor conservats del Mediterrani espanyol. Això s’explica per l’existència d’una abrupta geologia i baixes densitats humanes que han permès el manteniment i fins i tot la recent expansió de molts ambients naturals. Maestrat-Els Ports serveix com a punt de trobada de dues de les grans regions florístiques d’Europa: l’eurosiberiana i la mediterrània. S’hi afegeix un ampli gradient d’altura que va des dels 180 fins als 1.800 m sobre el nivell del mar, una variada orografia, diferents nivells d’humitat associats a la proximitat del mar i a diferents usos del sòl. Tot en conjunt crea una gran diversitat d’ambients dins d’aquesta àrea que inclou tant hàbitats naturals com altres que són resultat de l’activitat humana.

Parque Natural dels Ports, Terres del Ebre

Així, hi viuen tres espècies de pi, el pi rojal, la pinassa i el pi blanc, al costat de tres varietats de roure com l’alzina, la carrasca i el roure de fulla petita, que formen boscos distintius. A aquests sis tipus de bosc se sumen savinars oberts, matollars mediterranis i fins i tot la fageda més meridional de la Península Ibèrica. A banda d’aquests ambients típicament silvestres en trobem d’altres associats a usos humans tradicionals com són els cultius d’arbres o d’herbàcies de secà, o els pastures de muntanya associades a l’ús ramader. Si a aquests ambients afegim els escassos però valuosos rius mediterranis i els inhòspits penya-segats, podem imaginar una gran diversitat d’ambients cadascun dels quals acull el seu propi ventall de plantes i invertebrats.

Pel que fa a la gran fauna, la nostra regió mostra un predomini d’espècies mediterrànies de muntanya, de les quals segurament les més emblemàtiques i atractives són la cabra salvatge i el voltor comú. Dins de la rica avifauna local hi ha espècies pròpies dels boscos i matollars mediterranis com l’àguila cuabarrada, l’astor, l’abellerol o els tallarols; altres espècies pròpies de boscos del centre i nord d’Europa com el trencapinyes, de cingles i rocams com el pela-roques i la gralla de bec vermell, i fins i tot de rius com la merla d’aigua i el blauet. Pel que fa als mamífers, a més d’algunes espècies generalistes d’àmplia distribució com són el senglar i la rabosa, destaquem el retorn del cabirol, un petit cérvol que va arribar a desaparèixer de la regió durant el segle passat.

Més enllà de la seva rica biodiversitat actual, i igual que succeeix en la major part d’Europa, la regió ha patit un important procés històric de pèrdua de fauna nativa que ha afectat ocells carronyaires com el trencalòs i el voltor negre, grans herbívors com el cérvol comú, la daina, l’isard, l’ur i el cavall salvatge, i grans carnívors com el llop, l’ós, el linx ibèric i probablement el linx europeu. Això ens ajuda a entendre que estem observant paisatges amb una rica diversitat biològica però clarament incomplets en relació el seu potencial natural. En aquest sentit, a banda del retorn del cabirol, cal destacar l’actual programa que diferents administracions públiques junt amb ens privats duen a terme per tal de retornar el trencalòs a la regió. Un projecte com aquest permetrà augmentar els atractius naturals i enfortir la imatge de Maestrat-Els Ports com una de les grans destinacions de natura i cultura del món.