El Parc Natural de la Tinença de Benifassà representa una de les millors mostres de muntanyes del sistema Ibèric de la Comunitat Valenciana. L’àrea de la Tinença destaca pel seu relleu abrupte i la seva escassa població encara que, a diferència del Parc Natural dels Ports, té major presència de poblacions humanes dins de l’àrea protegida enlloc d’únicament al seu entorn. Això dona una personalitat diferent i complementària a tots dos parcs.

Embalse de Ulldecona

Embassament d’Ulldecona

El parc va ser declarat el 2006 sobre una superfície d’unes 5.000 hectàrees, dins d’una àrea més àmplia de 26.000 hectàrees que constitueix el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN). Aquest pla s’estén per la comarca històrica de la Tinença, a més del terme de Vallibona. Tota aquesta àrea està inclosa dins de la xarxa Natura 2000 que atorga una altra capa legal de protecció. Dins el parc hi ha 1.500 hectàrees que formen part de la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit, al costat d’una reserva de vida silvestre de 240 hectàrees propietat de FUNDEM, situada prop de la població de Fredes.

Valors naturals

El Parc Natural de la Tinença de Benifassà i el seu entorn són travessats pels rius Sénia i Cervol. La Tinença forma part del gran massís muntanyós que comparteixen Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. En aquest massís hi conflueixen geogràficament els sistemes muntanyosos de la cadena costanera catalana i el sistema Ibèric donant com a resultat un conjunt de serres abruptes que van des dels 400 fins als 1300 metres d’altitud. Al seu modelatge ha contribuït el substrat geològic: calcàries i dolomies en capes amb diferent resistència a l’erosió.

Paisaje natural

Paisatge natural

Carbas monteses

Cabres salvatges

La vegetació del parc és particularment diversa, amb alguns dels carrascars i rouredes més ben conservades de la Comunitat Valenciana i pinedes de pi roig i pinassa a les parts més altes. Igualment importants són les pastures que es barregen amb aquests boscos. A això se suma la gran quantitat d’espècies de flora d’especial interès o endèmiques, com la carnívora viola d’aigua (Pinguicula dertosensis) o la arenaria (Arenaria conimbricensis) que han justificat la creació de diverses microreserves de flora en l’àmbit del parc.

Quebrantahuesos

Trencalòs (Javier Blasco)

Paisaje del parque

Paisatge del parc

La fauna és molt abundant i rica en espècies. Tot i que les aus, principalment rapinyaires, són el grup més divers de vertebrats presents a la Tinença, l’espècie més representativa és la cabra salvatge. A més, hi ha dues interessants reserves de fauna que proporcionen especial protecció al cranc de riu autòcton i la papallona lluna o isabelina, entre d’altres.

Atractius culturals

Més enllà dels bonics pobles descrits en una altra secció d’aquesta web, dins del parc i el seu entorn destaca la presència del Monestir de Santa Maria de Benifassà, amb edificacions de diferents èpoques des del segle XIII al XVI, en què s’aprecien elements del  romànic tardà i del gòtic. Dins de l’àrea també destaquen les pintures rupestres llevantines a la cova dels Rossegadors, situada al costat de l’embassament d’Ulldecona.

Monasterio de Santa María de Benifassà

Monestir de Santa Maria de Benifassà

Infraestructura

El parc natural té la seu i un centre d’interpretació en el bonic poble del Ballestar, al terme municipal de la Pobla de Benifassà. Hi ha carreteres asfaltades que permeten recórrer el parc i el seu entorn amb facilitat, com és el cas de la ruta que connecta la Sénia amb les poblacions del terme de la Pobla i Castell de Cabres per sortir cap al Matarranya per Herbers o cap a Morella. D’aquesta carretera es pot fer especial esment al tram que puja cap a Fredes i el Boixar que permet veure el monestir de Nostra Senyora de la Pobla i el Ballestar en una de les valls de muntanya més espectaculars de la Comunitat Valenciana. A més, aquesta carretera és un dels millors llocs de tota la regió per veure algun dels trencalossos reintroduïts. Igual d’escènica és la carretera que connecta el Boixar amb la remota aldea del Coratxà. Una altra ruta de gran bellesa és la que connecta Rosell amb Vallibona vorejant el riu Cervol i que després continua per les muntanyes fins connectar amb la carretera nacional que va a Morella.

Subida hacia El Boixar

Pujada cap al Boixar

Refugio de Font Ferrera

Refugi de Font Ferrera

Dins de les 26.000 hectàrees de parc i el seu entorn hi ha una extensa xarxa de senders de muntanya entre els quals destaquem els trams de GR-7 que van des del refugi de Font Ferrera.

Pobles

Dins el parc i el seu entorn directe es troben les poblacions de la Pobla de Benifassà, Coratxà, el Boixar, Fredes, el Ballestar, Rossell, Bel, Vallibona, Castell de Cabres i la Sénia.

Vallibona i el seu entorn natural