Festes Populars

Visitar els pobles de Maestrat-Els Ports implica descobrir els seus costums i les seves festes populars, la majoria de les quals combinen motius religiosos i altres relacionats amb els canvis d’estació i les feines del camp.

Més enllà de les festes patronals o festes majors que solen durar una setmana entre juliol i setembre, una de les celebracions més importants és la celebració de Sant Antoni al gener. Es tracta d’una festa d’hivern d’origen medieval, o fins i tot més antic, d’arrels paganes, en la que el foc juga sempre un paper protagonista amb nombroses variants a cada poble. Les festes de Sant Antoni són presents, d’una manera o altra, en totes les comarques de Maestrat-Els Ports. En alguns pobles, s’hi celebren benediccions d’animals domèstics, la crema de la barraca o del ramer, representacions teatrals amb les figures dels dimonis que tempten el sant o espanten nens i parroquians amb màscares i petards, sempre jugant al voltant de foc.

Alguns exemples rellevants són la Santantonada de Mirambell, la festa de Sant Antoni a Mas de Barberans i, en especial, la Santantonà de Forcall, declarada Festa d’Interès Turístic i Bé d’Interès Cultural Immaterial.

Resultaria interminable enumerar i fer justícia a totes les festes populars de la regió, encara que podem citar algunes de les més destacades. Al costat català, la Festa de la Mel d’Arnes celebrada al maig com a símbol d’una tradició apicultora reflectida en el mateix nom de la vila. A l’octubre, Prat de Comte celebra la Festa de l’Aiguardent en la que les cases del poble obren les seves portes per oferir tasts de licors casolans, dolços i pastissos elaborats pels veïns i veïnes durant els dies previs a la festa. Al juny, la Festa de la Cirera de Paüls dóna a conèixer les varietats d’aquest fruit i els diferents productes derivats. Al poble d’Alfara de Carles és ben coneguda la seva afició a les festes que inclouen els bous braus.

A la banda de Castelló, el primer cap de setmana d’octubre Fredes celebra una festa en honor a la unió entre els tres pobles que simbolitzen els antics Tres Regnes: la Pobla de Benifassà (Castelló), la Sénia (Catalunya) i Vall-de-roures (Aragó). Una altra festa que mostra el caràcter interregional de Maestrat-Els Ports és la Rogativa de Vallibona. Aquesta popular romeria  commemora la marxa d’uns quants homes de Vallibona (Castelló) cap a Pena-roja de Tastavins (Terol) amb l’objectiu de buscar dones amb les que revitalitzarien el seu poble després de la pesta negra, el 1347. Més al sud, Ares organitza el concurs nacional de gossos d’atura, al juny.

També a la banda castellonenca cal esmentar el Sexenni de Morella, celebració religiosa que data del segle XVII en la, que cada sis anys, els morellans agraeixen la intervenció de la Mare de Déu per lliurar al poble de la pesta. L’acte central d’aquesta celebració és un aplec de 20 km des de Morella cap al santuari de Vallivana. L’any anterior al Sexenni se celebra l’Anunci, una autèntica explosió de color i diversió amb més de 50 tones de confeti.

Una de les peregrinacions més ben conservades és la dels Dotze Pelegrins de Portell cap a l’ermita de Sant Pere de Castellfort. Aquests pelegrins, amb capa i barret negres, camisa blanca, bastó i rosari, rememoren la primera peregrinació datada de 1514 per demanar pluja a Sant Pere i acabar amb la sequera que castigava el municipi. Des de l’any 2018 les dones poden participar en aquest pelegrinatge.

Als voltants de Sorita, la Balma celebra les seves festes de caràcter religiós al setembre. S’hi fa una recreació de la Lluita de l’Àngel i el Diable amb danses tradicionals pensades únicament per a aquest esdeveniment. Prop de Sorita, la localitat de la Mata ha recuperat la festa ancestral de l’Onso relacionada amb el final de l’hivern i l’arribada de la primavera. L’Onso és un animal mitològic representat per una persona vestida amb roba de sac i pells de corder i amb la cara i les mans plenes de greix. Els caçadors van a buscar-lo al bosc i el porten lligat cap al poble on intenta escapar-se i embruta tota la gent que es troba. Aquesta tradició és una gran festa popular i els veïns treuen els cellers al carrer.

Festa patronal amb focs artificials

Al Maestrat de Terol, Castellot celebra els romiatges a l’ermita del Llovedor que daten del segle XV. Homes i dones van en dies diferents, per demanar a la Verge l’arribada de les pluges i l’excel·lència de les collites. Villarluengo manté una de les romeries més ben conservades de tota la regió, en la qual els participants caminen en fila índia seguint un ritual clarament establert cap a l’ermita de Sant Pere de la Roqueta a Montoro de Mezquita. Com a resultat de la influència de l’Orde de Sant Joan al Maestrat de Terol, diversos pobles com Fortanet, Mas de las Matas, Molinos o Villarluengo, entre altres, celebren les festes en honor a aquest sant al juny. Aquestes festes inclouen la col·locació del tradicional tronc de pi pelat o “mayo”, els balls tradicionals del “reinao” on els homes vesteixen barrets tradicionals de pell de conill fabricats a Tronxó, i en el cas de les “mojadinas” de Molinos els participants es mullen a la plaça de la vila.

Els pobles del Maestrat-Els Ports encara mantenen una rica tradició folklòrica amb danses populars que van des de les jotes aragoneses, la jota tortosina i les danses del Maestrat de Castelló al ritme de la dolçaina i el tabal. La Dansa Guerrera de Todolella, declarada Patrimoni Històric Artístic des de 1989, és una dansa secular en la qual vuit guerrers vestits amb indumentària típica ballen tretze passos imitant una lluita amb espases, bastons i escuts. A més de la música tradicional, Vilafranca organitza un excel·lent festival de música clàssica, folklòrica i de jazz a la primera setmana d’agost, amb intèrprets internacionals i nacionals. Un dels moments clau és l’actuació a l’amfiteatre natural de roques a les coves de Forcall, un dels paratges naturals més emblemàtics del municipi al que només s’hi accedeix caminant. Fora dels pobles, a les masies encara es realitzen els bureos, en els quals grups de veïns s’ajunten per tocar música tradicional, ballar, menjar i beure.