Horta de Sant Joan
Horta de Sant Joan és un dels pobles més atractius de la Terra Alta. El seu entorn està cobert per ordenats camps d’ametllers, oliveres i vinyes, amb vistes privilegiades als Ports, i especialment a les Roques de Benet. El poble compta amb una plaça amb arcades de mig punt ogivals, l’ajuntament renaixentista i l’església romànica i gòtica del segle XII. Els seus carrers estrets i costeruts formen un notable conjunt artístic i històric que manté el seu origen medieval, a més d’estar adornats amb abundants flors.
Al davant del poble, mirant a llevant, apareix la muntanya de Santa Bàrbara amb el monestir de Sant Salvador als seus peus. Aquest monestir és d’origen templer i compta amb una església gòtica de el segle XIII?, la qual es va anar ampliant posteriorment. Horta s’enorgulleix d’haver rebut al pintor Pablo Picasso durant dues èpoques de la seva vida i d’haver servit com a inspiració al seu concepte del cubisme. El poble inclou un interessant museu amb reproduccions dels quadres d’aquesta etapa del pintor. A més de gaudir d’una activitat cultural i artística especialment rica, Horta és un bon lloc per comprar olis i vins d’alta qualitat produïts al seu voltant.
Al centre hitòric hi ha l’Ecomuseu dels Ports que també funciona com a punt d’informació del Parc Natural dels Ports. Des d’Horta de Sant Joan es pot accedir a l’àrea de lleure de la Franqueta, als Estrets i les Roques de Benet. Per aquest poble també hi passa la via verda de la Val de Zafán, una ruta especialment popular entre els ciclistes que fa servir el traçat de l’antiga via de tren que unia la Puebla de Híjar i Alcanyís amb Tortosa.
Arnes
Arnes és un bonic poble a la vora del riu Algars i del massís dels Ports. El seu entorn més immediat està envoltat per camps d’oliveres centenàries i ametllers que escenifiquen un paisatge rural típicament mediterrani. Se situa damunt d’un petit promontori pla entre les muntanyes i la plana agrícola. Conserva l’estructura original d’un nucli medieval envoltat per una muralla i restes d’un castell. Està declarat Conjunt Històric Artístic en el que hi destaca l’ajuntament de segle XVI, considerat una de les construccions civils més rellevants del Renaixement català. Molt a prop hi ha l’església, una edificació de culte d’estil barroc construïda damunt les ruïnes d’una església gòtica. Els seus carrers ens conviden a passejar, travessant portals i arcades. A pocs metres de la població es pot visitar un interessant i restaurat pou de neu. Al maig se celebra la Festa de la Mel, símbol d’una tradició apicultora reflectida en el mateix nom del poble, ja que les arnes són els ruscs artificials per a abelles. S’hi pot visitar el Centre d’Interpretació de la Mel que divulga i exposa aquest producte, la cultura i els seus costums centenaris.
Molt pròxim al poble s’alcen els abruptes farallons rocosos dels contraforts del Parc Natural dels Ports. A través dels seus intricats camins rurals s’arriba fins al paratge natural dels Estrets d’Arnes. Aquest és una encaixonada vall per la qual discorre el riu del mateix nom i a la qual els visitants hi acudeixen per recórrer el riu entre cingles habitats per voltors i cabres salvatges. Compta amb un punt d’informació sobre el parc natural en el Molí d’Oli.
Prat de Comte
Prat de Comte és una petita vila situada a la falda del massís dels Ports. El seu entorn es caracteritza per ser muntanyós i molt accidentat. La manera de vida d’antany era merament agrícola. S’aprofitaven intel·ligentment les abruptes vessants per transformar-les en terrasses o bancals de cultiu. En els últims anys ha recuperat la pràctica de realitzar aiguardent, licor vinculat tradicionalment a l’agricultura catalana. Abans moltes famílies destil·laven els residus del vi en alambins per completar la seva economia. El municipi té una destil·leria i un antic forn de pa. Els edificis més destacables són l’església parroquial de Sant Bartomeu, construïda al segle XVII i situada a la plaça al costat d’una creu templera. Durant les festes majors en honor a Sant Bartomeu s’organitzen carreres populars de gran valor etnogràfic i a mitjans d’octubre se celebra la Festa de l’Aiguardent.
El lloc de major interès turístic del municipi és el tram de la via verda de la Val de Zafán que discorre entre túnels fins al paratge de la Fontcalda. Aquí el riu Canaletes va esculpir una profunda vall formant gorgs amb aigües termals molt apreciades pels banyistes. Aquest poble serveix com a porta d’entrada a la zona més septentrional del Parc Natural dels Ports, i acull el Centre de Visitants del parc a la Terra Alta. Des d’aquí hi ha un dels accessos a l’agrest paratge natural del Montsagre, amb un dels arbres monumentals més emblemàtics i vells de parc: el Teix d’Engrilló.
Paüls
Paüls és un petit municipi de la comarca del Baix Ebre enfilat a dalt d’un turó, amb vistes a una bonica vall agrícola amb forma d’amfiteatre coberta de cirerers i oliveres, envoltat d’agrests cims muntanyencs. Com succeeix en molts dels pobles de la nostra regió, els seus carrers són costeruts i normalment les cases tenen dues portes d’entrada situades en pisos diferents. A la part més alta del poble, coronant el turó, hi ha les restes d’un antic castell i de l’església de Santa Maria de Paüls. Al segle XII aquest edifici va ser una antiga mesquita destinada al culte musulmà. El passat bèl·lic del poble està molt lligat a les guerres carlines, durant les quals va patir durs atacs i terribles saquejos.
És d’especial importància la Festa de la Cirera celebrada al juny. En ella es donen a conèixer les diferents varietats d’aquest fruit, els seus treballs agrícoles i diferents productes derivats. La cultura de Paüls també està lligada a la música i al ball popular de la jota, dansa folklòrica que encara segueix viva entre la seva gent. Com a mostra del seu amor a la música, Paüls compta amb una banda musical, una orquestra, una xaranga, una coral, un grup de tambors i una escola de música.
Des de les proximitats del municipi hi ha l’espectacular GR-7 i altres nombroses rutes de senderisme que s’endinsen al Parc Natural dels Ports. Moltes d’aquestes rutes parteixen del paratge conegut com Sant Roc, envoltat d’una de les millors mostres de bosc i garriga termomediterranis de la regió . A aquesta àrea recreativa acudeixen els veïns per les seves festes majors en honor a Sant Roc en un aplec (festa popular tipus romeria) de llarga tradició amb participació de tot el poble. A Paüls hi ha el punt d’informació del Parc Natural dels Ports situat a Ca la Pelo.
Alfara de Carles
Alfara de Carles és un petit municipi situat en una vall al nord-est del massís dels Ports, dins de la comarca del Baix Ebre. Els seus carrers són costeruts i estrets i el paisatge dels voltants té la bellesa pròpia de les zones muntanyoses de la regió, amb valls profundes i petites zones de cultiu tradicional. L’abundància d’aigua en algunes zones del seu terme les converteix en zones de visita obligada, moltes vegades petits oasis de vida i frescor, sobretot durant el calorós estiu. Aquesta aigua va permetre el desenvolupament d’una important indústria de molins paperers i de teixits al segle XIX.
A uns quilòmetres del nucli urbà hi ha les restes de l’antic castell de Carles, al voltant del qual existia un petit poblat. Al segle XV una greu epidèmia va acabar amb aquest assentament, obligant els supervivents a desplaçar-se al poble proper d’Alfara (municipi actual). Com a element arquitectònic destacat, es pot citar l’ermita de Sant Julià, del segle XIII i d’estil gòtic.
Alfara és el municipi amb major percentatge de la seva superfície inclosa dins del Parc Natural dels Ports i també dels que va tenir una major tradició d’ús forestal en temps històrics. El poble va destacar per la tradicional indústria de cistells i cordes, fets amb fibra de margalló provinent de les seves muntanyes. És remarcable i reconeguda l’afició dels alfarencs pels bous braus.
Pinell de Brai
Pinell de Brai és un poble vitivinícola que forma part de la zona nord de la regió a la comarca tarragonina de la Terra Alta, molt prop del riu Ebre. El poble va començar a erigir-se al voltant d’un castell templer situat a la part alta d’un promontori rocós. Així, les primeres cases es van construir a la vora del precipici, de manera que els ha valgut el nom de les cases penjades. El municipi està situat molt prop de les serres de Pàndols i Cavalls, un dels llocs claus en la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil espanyola. Com a element turístic associat a aquesta contesa, es pot visitar el Centre d’Interpretació Les Veus del Front que honora la importància de la missatgeria i propaganda durant la batalla.
Actualment l’economia gira entorn del cultiu de la vinya i l’elaboració d’excel·lents vins amb Denominació d’Origen de la Terra Alta que s’exporten a tot el món per la seva bona qualitat. Per conèixer la cultura associada a la vinicultura i a l’arquitectura modernista, és de visita obligada el Celler Cooperatiu. Aquest notable edifici, conegut com la “Catedral del Vi”, té una estructura basada en arcs parabòlics de maó i taulellets modernistes, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, amb un fris de Xavier Nogués.
Miravet
En un meandre del riu Ebre, ja a la zona més septentrional de la regió de Maestrazgo-Els Ports, es troba la pintoresca població medieval de Miravet. Aquesta localitat compta amb un dels principals castells de Catalunya, declarat Bé d’Interès Cultural per la seva importància històrica i arquitectònica. És una antiga fortalesa islàmica convertida en castell-convent per l’Orde del Temple després de la seva conquesta a mitjan segle XII. Aquest castell, considerat com un dels millors exemples de l’arquitectura romànica cistercenca de l’Orde de Temple, és de visita recomanada per a amarar-se de la història d’aquesta organització comandada per monjos guerrers que van combatre durant la reconquesta cristiana.
Des de la riba oposada del riu veurem la vista panoràmica del castell, altiu sobre el penya-segat rocós, i al costat d’ell, el petit poble de Miravet. Cada racó dels seus carrerons estrets fa olor a història i conviden a perdre’s i a endinsar-se en el fascinant món de l’edat mitjana. El poble destaca també per la drassana fluvial on es calafatejaven els llaguts o falutxos (embarcació típica de la Mediterrània) al segle XI, al costat d’un molí d’oli, un raval terrissaire, la seu de l’aljama (barri morisc) amb la seva arcada mudèjar, l’església renaixentista de l’Orde de l’Hospital, el mirador de la Sanaqueta i les cases destruïdes per la batalla de l’Ebre. Una de les grans atraccions d’aquest poble és la presència de l’últim transbordador original de tot l’Ebre, que creua el riu sense motor, gràcies a la força del corrent i a la bona feina del barquer.
Tortosa
Tortosa és el nucli amb més població del sector oriental de Maestrazgo-Els Ports i concentra la majoria de la indústria i serveis de la zona. La ciutat en si mateixa no està inclosa en aquesta regió muntanyosa, però actua com a monumental portal d’entrada. La Catedral de Santa Maria de segle XIV, d’estil barroc i gòtic, està situada molt prop de la riba de l’Ebre. Unes excavacions han posat de manifest que en aquest mateix lloc hi havia un fòrum romà, una altra evidència de l’antiguitat d’aquesta ciutat. Al costat de la catedral s’aixeca el Palau Episcopal, un edifici construït entre els segles XIII i XIV, declarat Monument Històric Artístic d’interès nacional. Els Reials Col·legis, el Convent de Santa Clara, la llotja gòtica i altres palaus i edificis modernistes completen el divers conjunt arquitectònic i històric d’aquesta ciutat monumental.
El municipi de Tortosa està dividit en dos pel riu Ebre que flueix lentament prop de la seva desembocadura a la Mediterrània. Tortosa i la veïna població de Roquetes serveixen com a porta d’entrada a Parc Natural dels Ports a través de la ruta que puja al cim de Caro, una sinuosa carretera de muntanya envoltada de frondosos boscos i escarpats farallons rocosos amb vistes espectaculars cap al mar. A la fi de la carretera, hi ha el mirador de Caro, a més de 1.400 metres d’altura. Aquí es gaudeix d’una panoràmica amb belles vistes cap als Ports i cap a l’imponent delta de l’Ebre; en dies clars es poden veure Mallorca, els Pirineus i el pic de Penyagolosa a la Comunitat Valenciana.