Espais Protegits

Maestrat-Els Ports compta amb una gran superfície i varietat d’espais protegits que cobreixen més de la meitat de la regió

Pels seus nombrosos valors naturals, Maestrat-Els Ports compta amb una gran superfície i varietat d’espais protegits que cobreixen més de la meitat de la regió. Aquests espais creen una xarxa contínua d’àrees protegides que actuen com un gran corredor biològic que connecta zones del litoral mediterrani,  com el delta de l’Ebre i les serres litorals catalanes, amb altres zones de l’interior del sistema Ibèric, com Gúdar i Javalambre.

Quan són adequadament gestionats i promocionats, els espais protegits poden convertir-se en autèntics motors de desenvolupament ja que afavoreixen la biodiversitat a llarg termini, generen infinitat de béns i serveis ambientals, creen oportunitats d’ocupació i negoci a la ramaderia, l’agricultura, la caça i, especialment, al turisme de natura.

Una de les metes principals de la iniciativa Maestrat-Els Ports era enfortir aquests espais per tal que puguin desenvolupar aquesta funció social i ambiental, tal com succeeix en altres llocs d’Espanya i del món.

Espais protegits de Maestrat-Els Ports

A continuació descrivim els diferents tipus d’espais protegits presents a la regió, amb els seus valors, fortaleses i limitacions:

Espais de la xarxa Natura 2000

La xarxa Natura 2000 va ser creada per la Unió Europea per garantir l’adequada conservació dels ambients naturals i de les espècies de fauna i flora del continent. Per complir amb aquest propòsit, els governs han de declarar àrees importants per a la conservació d’hàbitats i espècies. Els governs de Catalunya, Aragó i la Comunitat Valenciana han inclòs el 58% de la regió Maestrat-Els Ports dins d’aquesta xarxa.

Un avantatge dels espais de la xarxa Natura 2000 és l’obligació de donar comptes de la seva tasca davant les autoritats europees. Això implica més protecció legal que si només depenguessin de les lleis locals, autonòmiques o nacionals. Aquesta protecció europea és especialment útil de cara a prevenir impactes negatius causats per grans infraestructures o forts canvis en l’ús del sòl.

La principal debilitat de la xarxa Natura 2000 és que els seus espais en general no tenen personal ni pressupostos propis que permetin una gestió o promoció efectives. En termes turístics i d’ús públic, aquests espais en general són “marques febles” que no ajuden gaire a promocionar les regions que protegeixen o a atreure visitants. En canvi, la xarxa Natura 2000 és una bona oportunitat per aconseguir incentius econòmics per als productors agrícoles, ramaders i forestals les activitats dels quals contribueixen a la conservació d’aquests espais. Tot apunta que aquests incentius augmentaran en els propers anys per tal de connectar cada vegada més el sector primari amb les qüestions ambientals, la qual cosa ofereix oportunitats diferencials als productors que estan dins d’aquesta xarxa.

Parcs Naturals

Els parcs naturals són l’eina principal per promocionar i gestionar el patrimoni natural d’un territori. Aquests espais són creats i gestionats per les comunitats autònomes i, a diferència dels espais de la xarxa Natural 2000, solen disposar de personal tècnic, pressupost i infraestructures.

En termes de garanties legals, els parcs naturals no difereixen molt de la xarxa Natura 2000, ja que, de fet, se solen solapar espacialment, tal com succeeix amb els dos parcs naturals presents a la regió. En canvi, acostumen a tenir mecanismes d’ordenament dels usos més detallats, plans operatius i recursos que els permeten generar accions molt més concretes i proactives sobre el territori. Aquestes accions van des de la contractació de quadrilles locals per al maneig de les muntanyes i altres hàbitats, el rescat i restauració d’espècies de fauna i flora, la creació d’infraestructura d’ús públic (centres d’informació, senders, pistes, refugis de muntanya, etc.), el foment d’activitats socials, culturals i d’atenció als visitants o el desenvolupament d’accions de control i vigilància.

Parc Natural dels Ports

A més del rol de les autoritats ambientals, els parcs naturals inclouen espais de governança compartida on els representants dels municipis i altres grups locals acorden les decisions relacionades amb la seva gestió. Això no sol succeir en les altres figures de protecció descrites en aquesta secció.

Pel que fa al turisme i l’ús públic, els parcs naturals (amb l’excepció dels parcs nacionals, dels quals no n’hi ha cap dins Maestrat-Els Ports) són les àrees més buscades tant en l’àmbit nacional com l’internacional; les autèntiques “joies de la corona” dels espais naturals d’un país. Per tant, són la millor marca possible a l’hora de promoure el turisme de natura.

Dins Maestrat-Els Ports hi ha dos parcs naturals: Els Ports a Catalunya y la Tinença de Benifassà a la Comunitat Valenciana.

Monumentos Naturales

Al Maestrat de Terol hi ha quatre monuments naturals inclosos dins el Parc Cultural i geoparc del Maestrat. A diferència dels parcs naturals i dels espais de la xarxa Natura 2000 que busquen mantenir paisatges, hàbitats o espècies, els monuments naturals se centren en espais físics o geològics singulars , en general, de menor grandària. No solen tenir personal propi encarregat de la seva gestió. però sí certa infraestructura d’ús públic en forma de senders, senyals o miradors.

Monument Natural Naixement del Riu Pitarque (Parque Cultural del Maestrazgo)

Els quatre monuments naturals presents en Maestrat-Els Ports són Pont de Fonseca, Naixement del Riu Pitarque, Órgans de Montoro y Grutes de Cristall.

Paratges naturals municipals, reserves privades i microreserves de flora

A part de les anteriors figures de protecció, dins Maestrat-Els Ports hi ha altres espais protegits amb un nivell de protecció menor i que serveixen per protegir, ordenar o donar a conèixer alguns hàbitats o propietats amb valors naturals especials.

A la província de Castelló diverses poblacions han designat paratges naturals municipals dins del seu terme. Aquesta figura està inclosa dins la llei d’espais protegits de la Comunitat Valenciana i permet que els municipis puguin declarar aquests paratges naturals per tal d’ordenar i gestionar els recursos naturals d’àrees locals considerades d’especial interès. La principal diferència d’aquestes figures amb els parcs naturals i les àrees de xarxa Natura 2000 és una menor protecció legal i, normalment, menys infraestructura i recursos per a la seva gestió.

L’espai natural municipal Rambla de Sellumbres es localitza en la confluència dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella. El paratge abasta el canó que envolta l’esmentada rambla amb els seus vertiginosos penya-segats rocosos. El paratge està cobert per carrascars i pinedes de pinassa, a més, a la rambla pròpiament dita hi creixen grèvols, teixos o aurons.

El paratge natural Mola d’Ares inclou un dels paisatges més emblemàtics de Castelló, on una àmplia mola o altiplà ofereix vistes privilegiades cap a l’interior. La Mola d’Ares està coberta majorment per pastures d’ús ramader extensiu, encara que també hi ha petites taques boscoses que justifiquen la declaració de fins a cinc microreserves de flora dins els seus límits.

Tres paratges naturals municipals situats a la comarca dels Ports de Morella permeten recórrer algunes de les pinedes de pinassa millor conservades de la província de Castelló. Es tracta dels paratges naturals de la Mola de la Vila a Forcall, el bosc de La Palomita a Vilafranca i la muntanya de Pereroles a Morella. En els cingles i penya-segats que envolten aquests paratges naturals castellonencs s’hi poden observar les dues espècies de fauna més representatives de la regió: els voltors i les cabres salvatges.

Pel que fa a reserves privades, dins el Parc Natural de la Tinença de Benifassà hi ha la reserva de Mas del Peraire que ofereix un nivell de protecció especial a una àrea de 240 hectàrees de penya-segats i boscos propietat de la fundació FUNDEM. A l’interior del Parc Natural dels Ports hi ha la reserva privada Port d’Arnes, gestionada per la fundació Catalunya-la Pedrera. L’espai inclou més de 450 hectàrees de penya-segats i barrancs enmig de pinedes, matolls i prats a l’extrem més occidental de l’esmentat parc natural. L’espai s’articula al voltant del riu Estrets que discorre sinuós saltant de gorg en gorg per les moles rocoses clapejades pel bosc mediterrani. Aquesta reserva privada és una de les àrees més visitades del sector occidental del Parc. La totalitat de Mas del Peraire i 205 hectàrees de Port d’Arnes exclouen la caça dins del seu àmbit, el que les diferencia de la resta d’espais protegits.

L’últim tipus d’espai protegit que podem trobar en Maestrat-Els Ports són les microreserves de flora, zones de menys de 20 hectàrees d’extensió declarades per la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana a proposta pròpia o dels propietaris del terreny.  Tenen per objectiu la conservació d’espècies rares, endèmiques o amenaçades de flora al costat de mostres especialment valuoses de les unitats de vegetació que les contenen. En les microreserves es protegeixen les plantes i els substrats sobre les que aquestes creixen (sòl, roca, etc.), però no necessàriament la fauna. Dins Maestrat-Els Ports hi ha prop de 40 microreserves, totes a la província de Castelló. És normal passar per alguna d’aquestes petites reserves quan recorrem els senders de muntanya que travessen la part de Castelló de Maestrat-Els Ports.