Herbers
Herbers és un petit poble situat al vèrtex nord-est de la Comunitat Valenciana i queda envoltat per muntanyes a la vall del riu Tastavins. En els seus carrers de traçat medieval destaca el Palau del Baró d’Herbers, un edifici del segle XIV, amb totes les dependències típiques d’un castell feudal, del qual destaquen els seus bonics finestrals gòtics.
Les muntanyes que l’envolten han dotat a Herbers d’un espectacular paisatge amb grans desnivells en la seva orografia que va des dels 750 m del nucli urbà fins als 1.236 metres. Això fa que la carretera que el travessa, connectant amb Castell de Cabres en la Tinença de Benifassà i Pena-roja de Tastavins al Matarranya, destaqui per la seva bellesa escènica. Els voltants d’Herbers ofereixen excel·lents oportunitats per als senderistes, on la interacció de l’aigua i la roca han construït llocs màgics com el Salt del Botadó o els Ullals de Pitarch. Igual que els altres pobles de la regió, Herbers celebra les festes de Sant Antoni a la segona meitat de gener.
Ares del Maestrat
Ares del Maestrat és un poble situat sobre un promontori rocós a peu de la mola d’Ares, a la comarca castellonenca de l’Alt Maestrat. És la principal porta d’entrada a la regió de Maestrat-Els Ports des de la ciutat de València, pujant un espectacular port de muntanya envoltat d’antigues terrasses de pedra i boscos de carrasca en regeneració.
A la part alta de la vila destaquen les restes d’un dels tres castells templers que queden a la regió, el qual encara conserva les seves muralles àrabs. Ares mantè l’estructura medieval original, amb cases de pedra ben cuidades i restaurades. Al casc històric hi ha la Plaça Major on l’antiga Llotja “Perxe” és un clar exemple d’arquitectura medieval, representada amb arcs gòtics-mudèjars de segle XIV.
Dins el municipi hi ha cinc molins d’aigua al Barranc dels Molins, excel·lents exemples d’enginyeria hidràulica preindustrial. La nevera a la mola d’Ares, que acull un museu a la Casa del Nevater, és una de les poques neveres valencianes de planta quadrada i una mostra notable del que va ser l’antic comerç de neu i gel en terres valencianes. Aquest municipi també acull les pintures rupestres de Cova Remigia i els abrics del Barranc de Gasulla, declarades per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat. Aquestes pintures inclouen escenes de caça que representen homes amb arcs, senglars, cabres hispàniques, bous salvatges i cérvols.
Entre els valors naturals del municipi d’Ares caldria destacar una microreserva de flora al barranc dels Horts que inclou una majestuosa i antiquíssima roureda de fulla petita. Ares serveix com a punt intermedi entre els trams de GR-7 que connecten Morella amb Benassal i a més compta amb el GR-331 que el connecta amb Vilafranca. Més enllà de la inefable Santantonada, Ares compta amb el concurs nacional de gossos pastors que se celebra al juny.
Vilafranca
Vilafranca està situada en ple Camí del Cid, el qual posa cognom a la localitat. El poble, situat formalment a l’Alt Maestrat castellonenc, forma part en termes històrics i socials dels Ports de Morella, sent la segona població en grandària d’aquesta comarca. Aquest poble, envoltat de bancals i masies fortificades declarades Bé d’Interès Cultural, és un referent de la construcció en pedra seca, un tipus d’arquitectura tradicional que ha deixat milers de quilòmetres de parets, camins, casetes i refugis a tota la regió de Maestrat-Els Ports. Aquesta tècnica constructiva compta amb un museu a Vilafranca, amb servei d’informació i diverses àrees situades als voltants de la vila on es poden veure nombrosos exemples d’edificacions construïdes amb aquesta tècnica.
Al nucli urbà destaquen edificis com l’Ajuntament (segles XIII-XIV) o el portal de Sant Roc (una de les entrades que va quedar en peu de les antigues muralles medievals que envoltaven Vilafranca). Les cases pairals dels Brusca o dels Peñarroya contrasten amb les edificacions modernistes del perímetre de la vila, que tenen origen en l’enriquiment d’algunes famílies a principis de segle XX per la indústria tèxtil.
A poca distància del poble, a la carretera que porta a l’Anglesola (Iglesuela del Cid, a Terol), es troba el bonic mas de la Pobla del Bellestar, origen de l’actual Vilafranca. La Pobla, un dels millors exponents de l’arquitectura rural valenciana medieval, inclou l’ermita de Sant Miquel i un espectacular pont gòtic. Més enllà de les típiques festivitats religioses, Vilafranca organitza, a la primera setmana d’agost, un excel·lent festival de música iniciat al 775è aniversari de la vila. El festival inclou concerts de música clàssica, folklòrica i de jazz, amb intèrprets nacionals i internacionals. El concert més destacat es realitza en un amfiteatre natural de roques a les coves de Forcall, un dels paratges naturals més emblemàtics del municipi, al què només s’hi pot accedir caminant.
A causa de la seva orografia, amb altures que van des dels 730 metres fins als 1.656 (el punt més elevat de la comarca) aquest municipi posseeix gran varietat faunística i florística. Llocs com el barranc de la Fos, les coves de Forcall o la reserva municipal del Bosc Palomita exemplifiquen la riquesa paisatgística i biològica d’aquesta localitat. Per la seva ubicació, Vilafranca fa de pont entre Castelló i Terol, connectant els grans senders GR-8 i GR-7.
Morella
Des de dalt del castell, Morella, capital de la comarca dels Ports de Morella, es mostra com una ciutat inexpugnable. Considerat com un lloc estratègic en tota la regió, el promontori que ocupa l’actual vila va estar habitat per nombroses civilitzacions com els cartaginesos, romans, visigots i musulmans, fins que en el segle XIII Jaume I va posar fi al període musulmà, i amb la reconquesta d’aquesta plaça va convertir Morella en una important vila medieval. Les muralles amb 1,5 quilòmetres de llarg i les seves 14 torres de vigilància tanquen al seu interior edificis d’incalculable valor històric i arquitectònic.
Destaca la Basílica Arxiprestal de Santa Maria la Major, un dels temples més bonics del llevant espanyol i veritable joia gòtica, que mereix una visita especial al seu interior. També hi ha el castell construït sobre un penya-segat rocós, el Palau del Governador o l’ajuntament, els quals donen fe de l’esplendor històric de la vila més poblada de la regió. El carrer Blasco d’Alagó sorprèn pel seu sòl empedrat i cases amb porxos que creen un ambient màgic. Tot això fa que Morella estigui inclosa entre els Pobles Més Bonics d’Espanya, que hagi estat declarada Conjunt Històric-Artístic i que el seu estat de conservació i treballs de rehabilitació municipal fossin reconeguts en 2011 amb el “Premi Patrimoni” per les ciutats Patrimoni de la Humanitat.
Morella destaca també per les seves festes, algunes de les quals són d’especial interès etnogràfic i cultural. Cal destacar el Sexenni, celebració religiosa que data de segle XVII quan les autoritats van fer un vot en agraïment a la Verge per lliurar el poble de la pesta, que compleixen cada sis anys. L’acte central d’aquesta celebració és un aplec de 20 km des de Morella cap al santuari de Vallivana. L’any anterior al Sexenni se celebra l’Anunci a la vila, una autèntica festa lúdica en la qual es tiren més de 50 tones de confeti. Com en molts altres pobles de la regió, el foc és protagonista en les santantonades que se celebren a l’hivern. Morella compta amb una vasta oferta d’allotjaments i restaurants per degustar la gastronomia local amb plats com la sopa morellana o els típics flaons, pastissets farcits de brull, ametlla i mel.
Però Morella, un dels majors municipis de la Comunitat Valenciana, té molt per oferir més enllà de les seves muralles. A la masia de Morella la Vella, situada a 6 km de la vila, hi ha les pintures rupestres declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El bell santuari de Vallivana forma part de terme municipal de Morella; situat al costat de la carretera nacional serveix de portal d’entrada a Maestrat-Els Ports des de la costa castellonenca i connecta amb el poble de Vallibona per l’agrest sender GR-331. De fet, als voltants de Vallivana creix un dels boscos de carrasques més extensos de la Comunitat Valenciana.
Dins el municipi hi ha grans boscos com la muntanya de Pereroles i petites i pintoresques aldees (o denes, com es coneixen històricament) com Herbeset, Ortells, la Pobla d’Alcolea i Xiva de Morella. Igual que altres localitats de la regió, Morella forma part del recorregut del GR-7 que entra a la Comunitat Valenciana per Fredes i continua cap a Ares de Maestrat.
Sorita / Santuari de la Verge de La Balma
Situada a la vora del riu Bergantes, la localitat de Sorita, es troba a la part més muntanyosa dels Ports de Morella, prop de la frontera entre Castelló i Terol. En el seu casc urbà destaquen l’església parroquial, dedicada a Sant Bartomeu Apòstol, que va ser construïda en la primera meitat de segle XIV i l’ajuntament amb el seu arc de mig punt i el ràfec de fusta llaurada. Però sens dubte, el monument més conegut del municipi és l’extraordinari Santuari de la Mare de Déu de la Balma, situat a 3 km del nucli urbà i declarat Monument Històric Artístic. Enclavat a la roca, aquest temple del segle XIV es va convertir en centre de pelegrinatge per a endimoniats. En el camí d’accés a aquest santuari hi ha la Creu Coberta amb frescos de Cruella (pintor neoclàssic de Morella especialitzat en pintura religiosa) que és una de les més belles de l’Antiga Corona d’Aragó. Aquest santuari inclou un restaurant que té una vista a la vall del riu Bergantes, que defineix al municipi de Sorita.
Al mes de setembre la Balma celebra les seves festes, de caràcter religiós, on cal destacar la representació de la “Lluita de l’Àngel i el Diable” amb danses tradicionals pensades únicament per a aquest esdeveniment. Com els altres pobles de la regió, Sorita celebra les festes de Sant Antoni. En aquest cas, els veïns es reuneixen al Forn de Dalt, forn d’origen musulmà que només s’utilitza una vegada a l’any, en aquesta festivitat, per fer pastissets (empanades farcides de confitura de carabassa) i per coure safates de carn amb patates per al dinar de germanor de les festes.
Forcall
Forcall s’assenta en la “forca” que li dóna nom, on els rius Caldés, Cantavella i Morella s’uneixen per convertir-se en el Bergantes, el més emblemàtic dels Ports de Morella. Entre muntanyes cobertes de pins i carrasques, Forcall s’envolta de grans moles o altiplans d’altura. A la Mola dels Frares es troben les restes de l’antiga ciutat romana de Lesera (amb les restes més importants d’aquesta cultura de Castelló), la qual va ser ocupada des de l’edat de bronze fins al període andalusí.
Al nucli urbà, destaca la bonica Plaça Major porticada, que inclou edificis de gran valor arquitectònic i històric com el Palau dels Osset, el Palau dels Fort i la Casa de la Vila o Palau de les Escaletes. Com a dada curiosa cal destacar que el Forn del Poble és considerat el forn en funcionament més antic d’Europa.
Al gener, Forcall organitza probablement la “Santantonà” més famosa de tota la regió; a mitjans de juny, una fira iberomana centrada en les restes històriques de la Lesera i, a principis d’agost, una caminada no competitiva que recorre les quatre moles que envolten la ciutat. Quant als seus valors naturals, el Paratge Natural Municipal de la Mola de la Vila destaca pel seu valor ambiental i l’alt valor simbòlic que aquest paratge té per als habitants de Forcall, amb una vista única de les terres de la comarca dels Ports i en especial de la vall del Bergantes. En els tallats de la mola d’Encamaràs hi ha un dels majors posadors de voltor comú de tot Maestrat-Els Ports. A Forcall, el sender GR-331 connecta amb les poblacions de la Todolella i Xiva.
Cinctorres
A l’altiplà situat entre la muntanya Bovalar i el riu Calders ens trobem amb el poble de Cinctorres. Com altres pobles de la regió, aquest manté bona part de la seva estructura tradicional amb edificis d’estil gòtic civil (Palau de Santjoans i Ajuntament), altres d’origen àrab (Torre dels Moros) i una església parroquial d’estil neoclàssic amb espectaculars campanars. A l’interior de l’Ajuntament es pot veure un extraordinari retaule de Sant Pere del segle XV.
Cinctorres va ser molt coneguda per la seva producció tèxtil. Hi destaca la figura local del “Faixero” que venia arreu del país les faixes confeccionades per les dones de la vila; és homenatjat amb un monument al poble i un museu que mostra el procés d’elaboració de les faixes artesanals.
Gràcies a la seva ubicació, Cinctorres compta amb molt bones vistes panoràmiques. Dins del seu entorn natural destaca el Paratge Natural de la Rambla de Sellumbres, compartit amb els municipis de Castellfort i Portell de Morella, amb un espectacular canó envoltat de penya-segats rocosos coberts de pinedes i carrascars.
Cinctorres també destaca per les seves restes paleontològiques trobades al Jaciment Anna, del què s’han obtingut notables peces fòssils que es poden conèixer al Museu Dinomanía. Les Coves del Bovalar (1.259 m) compten amb gran quantitat de galeries que fan d’aquesta avenc la més gran de la comarca. El sender GR-331 passa per Cinctorres connectant les poblacions de Portell i la Mata.