Història

Maestrat-Els Ports ha estat testimoni d’una rica història on diferents cultures s’han desenvolupat i barrejat al llarg de mil·lennis, i en molts casos aquestes muntanyes han servit com a últim refugi o baluard per a grups que estaven desapareixent d’altres regions.

Prehistòria i edat antiga

La regió alberga abundants restes de les cultures humanes prehistòriques, especialment ben representades per l’art rupestre llevantí declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO al 1998. A diferència de les pintures paleolítiques trobades en coves del nord d’Espanya i Europa Central, l’art llevantí situa els seus conjunts artístics en els abrics rocosos relativament exposats que es formen en les serres calcàries. Els artistes llevantins van emprar el color vermell, el negre i blanc sense barrejar. En les seves pintures abunden les escenes de caça amb figures humanes estilitzades que persegueixen cabres salvatges, cérvols, cavalls, senglars i els antics bous salvatges anomenats uros. Dins l’àmbit de Maestrat-Els Ports, s’han trobat pintures rupestres a Vilafranca i Beseit i cal fer especial esment als jaciments de la cova dels Rossegadors (Parc Natural de la Tinença de Benifassà), la cova Remigia i el Cingle (Terme municipal d’Ares) i les pintures recentment descobertes al Cocó de la Gralla (terme municipal de Mas de Barberans, Parc Natural dels Ports).

Amb l’arribada del neolític,  s’hi van assentar poblats ibers adaptats tant als durs ambients muntanyencs com a les terres més fèrtils properes al riu Ebre i la costa. Gràcies a l’entrada d’influències gregues i fenícies, els ibers van desenvolupar importants innovacions tècniques i culturals com l’ús del ferro, l’alfabet i els cultius de l’olivera i la vinya.

A partir del segle III a.C. comença a notar-se la influència romana a la regió, de la qual en són una prova el jaciment iber-romà de Morrón del Cid situat a la vora de la Iglesuela del Cid (Terol) o el de Lesera al costat de Forcall (Castelló) , i sobre l’antiga ciutat de Dertosa (actual Tortosa) a la riba de l’Ebre. L’aparició dels romans inicia un període de conflictes armats amb els cartaginesos centrats en el control del riu Ebre, que arriba al seu desenllaç final amb la batalla naval de les Goles de l’Ebre al 217 a.C. La victòria dels romans en aquesta batalla atorga a Dertosa la categoria de municipium i va esdevenir un remarcable port marítim fluvial. La importància d’aquesta ciutat es manté amb la caiguda de l’Imperi Romà durant el període visigot amb la creació de la diòcesi de Tortosa, de la qual depenia bona part de sector oriental de Maestrat-Els Ports.

Edat Mitjana

A principis de segle VIII la regió va ser ocupada pels musulmans. La presència àrab a la regió va deixar una forta influència expressada en topònims (Beseit, Miravet, Benifassà), sistemes de sèquies i molins, cultius de fruites dolces, les tècniques del vidriat i els vernissos terrissaires. Gradualment la regió adopta el seu caràcter fronterer que manté fins als nostres dies en convertir-se en àrea de trobada entre els regnes cristians del nord i els musulmans del sud. Prova d’aquest caràcter són les dues batalles que el Cid Campeador va lliurar a l’àrea de Morella estant al servei del rei musulmà de Saragossa a finals de segle XI. En aquest segle “Turtuixa” va viure un moment d’esplendor com a regne taifa musulmà independent, sent una de les ciutats portuàries amb més activitat i prestigi de tota la Mediterrània.

A principis de segle XII els cristians del nord posen en marxa les primeres operacions per conquerir el territori als musulmans. En aquesta època es funda l’Orde del Temple per tal de protegir els sants llocs i de seguida veu la reconquesta cristiana d’Al-Andalus com a part d’una croada més àmplia. L’any 1131, el rei Alfons I va lliurar a l’Orde un terç d’Aragó a canvi dels seus serveis militars al mateix temps que inicia la conquesta de l’Ebre.

Entre 1147 i 1158 Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa, Alcanyís, Miravet i Calaceit. Posteriorment Alfons II assegura el domini cristià de nord de la regió amb l’ocupació de les conques dels rius Algars i Matarranya, conquerint la pràctica totalitat de l’actual Maestrat de Terol. Jaume I continua aquest procés amb la conquesta de les localitats que formarien part del nou Regne de València com Morella i Ares el 1232. De seguida moltes d’aquestes localitats van ser cedides a les ordes militars de l’Hospital, Calatrava o el Temple per a la seva administració.

És en aquesta època quan tenen lloc la major part de les cartes de població del territori, amb gent del Pirineu i la Ribagorça. Per aquesta època Jaume I funda el Reial Convent de Santa Maria de Benifassà sobre el castell musulmà de Beni Hassan, i esdevé el primer monestir cristià que es funda en terres valencianes. Des d’aquest convent s’administrarà durant segles el que actualment és la Tinença de Benifassà. En 1312 el papa Climent V va dissoldre el Temple, el que va fer que les seves possessions a la Corona d’Aragó passessin a mans de diferents ordes religioses i militars, en funció de cada territori: l’Orde de Montesa, fundada per recollir aquesta herència en els territoris de València; l’Orde de Calatrava en els de Saragossa; i l’Orde de l’Hospital en els territoris de Catalunya. Per aquesta època alguns pobles de la regió, com Morella, Beseit i Horta de Sant Joan, serveixen com a refugi dels últims càtars d’Europa, un grup herètic cristià que havia patit més de dos segles de persecució per part de l’Església catòlica i la corona francesa.

Amb l’assentament de la Corona d’Aragó, tota la regió experimenta un creixement demogràfic notable, augmenta l’activitat agrària i la rompuda d’àrees que anteriorment estaven deshabitades. És en aquest moment de l’Edat Mitjana que es comencen a assentar els masos de muntanya apartats dels nuclis urbans, i es construeixen les masies que encara avui formen part essencial del paisatge de Maestrat-Els Ports.

Edat Moderna i Contemporània

Amb el Renaixement, l’economia es va formant a partir d’una agricultura cerealista a les parts més altes combinada amb la ramaderia ovina, i una altra d’influència més mediterrània centrada en els fruiters i la vinya a les parts més baixes.

La ramaderia ovina, sobretot al Maestrat de Terol i Castelló, estava lligada a l’ús de vies pecuàries que permetien el moviment estacional o transhumància de les ovelles entre les pastures d’estiu a les muntanyes i les hivernals a les costes de Castelló i Tarragona. Els palauets i bonics monuments civils presents en els pobles d’interior són una mostra de la riquesa generada a partir del comerç de la llana i les industrials tèxtils associades.

Al segle XIX, el model productiu que havia dominat a l’interior de la regió va començar a donar mostres d’esgotament. D’una banda la ramaderia ovina es ressentia pels segles de pasturatge que havia deixat els sòls empobrits. A això se sumava una indústria tèxtil que no havia aconseguit actualitzar-se davant els avenços tecnològics. Sobre això va caure l’impacte de la Guerra d’Independència i les Guerres Carlines. Durant la Primera Guerra Carlina el Maestrat va ser un dels principals bastions del carlisme, establint aquí la seva base d’operacions el general Cabrera, conegut com “El tigre del Maestrat”. Des de la seva base, Cabrera va aconseguir nombroses victòries sobre les tropes de govern liberal isabelí, tot i que a la fi els carlins van ser derrotats.

Com a resultat de tots aquests esdeveniments el Maestrat mostra un estancament demogràfic a partir de la meitat de segle XIX, que repercutiria en un clar declivi al segle següent. A cavall del segle XIX i XX, destaquen les dues estades d’un jove Pablo Picasso a Horta de Sant Joan on trobaria inspiració i felicitat, el 1899 i 1909.

Amb l’arribada de la Guerra Civil espanyola, Maestrat-Els Ports va tornar a patir l’impacte dels conflictes bèl·lics. L’any 1938 la Legió Còndor de l’Alemanya Nazi va utilitzar avions “Stuka” per experimentar noves tècniques de bombardeig sobre civils en els pobles d’Ares de Maestrat, Benassal, Albocàsser i Vilar de Canes. Al juliol i novembre d’aquest mateix any, la Terra Alta es va convertir en el centre de combats de la Batalla de l’Ebre, la més llarga de tota la Guerra Civil i decisiva per al final de la contesa. Encara que l’exèrcit republicà va aconseguir obtenir un cert avantatge inicial, la victòria final va ser per als revoltats després de mesos de combat que van deixar un gran nombre de baixes humanes i materials.

Masía

En els anys de postguerra les muntanyes de Maestrat-Els Ports van fer honor al seu caràcter de refugi de grups rebels, albergant a la guerrilla antifranquista coneguda com els maquis. Aquests van trobar refugi al Maestrat el 1944 després del fracàs a la Vall d’Aran de l’operació “Reconquesta d’Espanya” protagonitzada per soldats republicans que havien combatut contra els nazis a França. A aquests es van unir altres guerrillers autòctons, entre els quals destaca La Pastora, un combatent intersexual anomenat  Teresa o Florencio Pla Meseguer, que al 1949 es va amagar a la muntanya després de patir maltractaments per part de la guàrdia civil per la seva ambigüitat de gènere. Els maquis van acabar sent derrotats, deixant com a resultat l’abandó de nombrosos masos per les famílies que van decidir escapar de la violència o de la repressió directa de les autoritats que no volien que servissin com a refugi dels insurrectes.

Amb la reactivació de l’activitat industrial, milers de famílies van abandonar els pobles de l’interior per migrar cap als nuclis industrials, especialment cap a Barcelona. Durant les últimes dècades aquest procés de migració s’ha mantingut, tant cap a capitals com Saragossa, València o Barcelona com cap a ciutats de costa com Vinaròs, Tortosa, Roquetes, la Sénia o Móra d’Ebre.